EXPOSICIÓ INTERNACIONAL - PARIS 1937

Esperanza Gonzalez Artucha

L'Esperança havia nascut a Sant Sebastià (Donostia) el 1913 i quan va esclatar la revolta militar del 18 de juliol de 1936 la seva vida va patir un canvi total. La incertesa dels primers mesos va donar pas a l'evidència de què la situació no anava del tot bé. Davant dels primers bombardejos va marxar amb la seva mare a passar uns dies a Bilbao, a l'espera que les coses milloressin, però allò va ser l'inici d'un llarg periple que les va dur a viatjar per molts llocs sempre fugint de la ja declarada Guerra Civil.

L'estada a Bilbao va ser més llarga del previst, però malauradament en lloc de tornar a casa, van veure's obligades a evacuar cap a Santander. Aquest cop però, la situació va esdevenir encara més complicada i els refugiats bascos, que s'hi havien aplegat, van ser evacuats per mar en diversos mercants anglesos cap a França. Elles anaven a bord del vaixell Seven Seas Spray, on majoritària-ment eren dones i criatures, encara que també s'hi trobaven nombrosos alts funcionaris del govern d'Euskadi.

Mercant Seven Seas Spray

Van ser conduïts al port de l'Havre a la Normandia i des d'allí les autoritats franceses els van distribuir en diferents llocs. L'àvia i la mare van anar a parar a la població de Deauville on les van assignar un vell casalot que havia estat una presó durant la Gran Guerra. La mare explicava que les dones aviat es van organitzar formant grups de treball per fer habitable aquell lloc. Com que la mare parlava bé el francès i era modista d'ofici aviat va trobar feina per poder subsistir millor.

Palau de Chaillot i font del Trocadero

Al ser refugiades espanyoles i trobant-se bastant a prop de Paris, van ser convidades, per les autoritats locals, a visitar l'Exposició  Internacional que es celebrava en aquell moment i fins hi tot els hi van fer una rebuda especial en el Pavelló de la República. La mare va guardar aquestes fotos de la seva visita el 19 de setembre de 1937, que recordava amb gran emoció.

Entrada al Pavelló de la República

El Pavelló de la República va ser construït per l'arquitecte Josep Lluís Sert i per la seva decoració va comptar amb un nombre important d'obres d'art de diferents artistes. Acabada l'exposició aquest edifici va desaparèixer, però sortosament amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona de 1992, es va fer una reproducció exacta, al barri barceloní d'Horta, que aplega un arxiu-biblioteca sobre la Segona República, la Guerra Civil i l'exili.

Pavelló de la República - Exposició Internacinal de Paris 1937

A Picasso se li havia encarregat un mural de grans dimensions per una de les parets de l'entrada i impactat pels borbardeigs de la població de Guernica, a l'abril de 1937, va desestimar la idea inicial que tenia, i en un temps record va pintar la que esdevindria una de les seves obres més famoses, a la que li va donar el nom d'aquesta població i que marcaria un abans i un després en la seva dilatada obra. 

Inicialment el Guernica no va agradar gaire als que li havien encarregat i fins i tot es van arribar a plantejar canviar la ubicació per una obra més realista, però aviat va tenir un gran ressó i es va quedar on era. Junt amb aquest quadre hi havia la Font del Mercuri de Calder, una escultura d'Alberto Sánchez, El segador de Joan Miró i treballs d'altres artistes de renom. També s'exhibien cartells propagandístics de l'època i fotos que mostraven la situació del conflicte a Espanya.

L'estada a França de l'Esperança i la seva mare no va ser gaire llarga ja que, davant dels insistents rumors de l'amenaça de l'Alemanya nazi, van preferir retornar cap a Espanya per retrobar-se a Alberic amb el seu germà i fill Carlos que treballava a la fàbrica d'armament on el Rafel, el pare, era el cap de camuflatge. El viatge de tornada va ser molt accidentat, però finalment ho van aconseguir. Acabada la guerra ja no van tornar a viure a Sant Sebastià.

Anna Mª Mora