MARGARITA SANDOVAL

Frederic Soler "Pitarra"

Barcelona ha estat sempre una ciutat amb una gran afecció al teatre. A mida que el segle XIX va anar avançant, el teatre va esdevenir una eina fonamental en la consolidació de la Renaixença. Dos autors van ser el punt de partida del teatre modern en català: Frederic Soler "Pitarra" en el terreny popular i Àngel Guimerà en el terreny dramàtic i romàntic. 

A part dels teatres convencionals, hi havia un gran nombre d'associacions i ateneus populars on es feia regularment teatre per actors no professionals, alguns dels quals esdevindrien, amb el decurs dels anys, grans figures de l'escena. L'Enric Borrás va ser un d'ells. Nascut el 1863 va debutar professionalment al teatre Tivoli el 1885 i va ser l'inici d'una carrera plena d'èxits. La seva interpretació del Manelic de Terra Baixa d'Àngel Guimerà el va situar dalt de tot del món teatral.

Enric Borràs

Va formar companyia pròpia actuant en teatres barcelonins com el Novetats i el Romea entre d'altres i al 1907 va fer el salt a Madrid on va debutar el Teatro de la Comedia. Va donar a conèixer els autors catalans traduïts al castellà, però encara va fer un salt més gran fent gires per Amèrica, formant companyies amb Rosario Pino i Margarida Xirgu. Tot i viure a Madrid durant molts anys, participava activament en la vida cultural catalana. Després de la guerra civil va viure entre Madrid i Barcelona on va rebre diversos homenatges. Va morir a Barcelona el 1957.

Enric Borràs i Santiago Rusiñol amb la companyia teatral 

Els vincles familiars amb el món del treatre, al quedar òrfena, van portar la tia Rosa, germana de l'avi Esteve, cap aquest món. Era una dona decidida, molt bonica i amb una afecció remarcable per l'escena on va desenvolupar una dilatada carrera artística sota el nom artístic de Margarita Sandoval. Encara que no va arribar a ser mai una actriu de primera fila, va formar part de companyies de gran renom com les d'Enric Borràs o 
Rosario Pino i en elles va fer el salt a treballar en castellà i a viatjar per tota Amèrica. 

Rosario Pino

En aquelles terres, va viure coses tan sorprenents per una barcelonina com: montar dalt d'una llama, veure una pluja de granotes o cobrar el seu treball en monedes d'or. Però el fet més sorprenent que podia haver-ho canviat tot, va ser que la seva companyia tenia previst embarcar-se cap a Nova York, en un nou vaixell que tot just s'anava a inaugurar. Una anul·lació d'última hora, del teatre que els havia contratat, ho va capgirar tot, ja que la nau en qüestió era el Titànic.

Anna Mª Mora

ELS AVIS

L'Esteve i l'Antònia es van casar el 1909. Es portaven divuit anys i l'avi feia poc que s'havia quedat vidu amb sis fills. El seu va ser un casament de conveniència, com molts en aquella època, però malgrat això van ser feliços.

L'avi Esteve era un home molt treballador i amb visió de futur que va treure endavant la seva nombrosa família, que es va veure augmentada amb tres fills més del segon matrimoni.Tenia una molt bona feina a la Companyia Naviliera Condeminas, que a principis del segle XX era una de les més importants del país i que feia el transport en vaixells per tota la Mediterrània. Tant és així, que es va anar adaptant als nous temps i avui en dia encara existeix.

La gran expansió d'aquesta empresa va propiciar la construcció el 1915 d'un nou edifici al passeig Colon colindant amb el que ja tenia al carrer de la Mercè. Aquest edifici, obra de Josep Pujol i Brull, ha passat a la història com Can Condeminas i és un model d'arquirectura modernista on es troben tots els elements propis d'aquest estil com: vidrieres, sostres de fusta, ferros forjats, ornaments de façana, etc.

Per tradició familiar la nissaga dels Mora era molt afeccionada al teatre i especialment a la sarsuela. Hi assistien amb regularitat a les estrenes i representacions d'aquest gènere molt de moda a finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.

En aquells anys Barcelona era un bullici de teatres diferenciats pels estils teatrals i de públic segons la seva ubicació. Al centre de la ciutat en teatres com el Tívoli i el Novetats es representaven comèdies dramàtiques per al públic més burgès i al Paral·lel, on el públic era molt més popular, l'oferta era molt àmplia ja que va arribar a haver-hi fins més d'una desena de teatres, on s'hi podien veure des de melodrames i vodevils al Gran Teatre Español, sainets, revista i mussic-hall a l'Apolo i al Molino entre d'altres i operetes i sarsueles preferentment al Teatre Victòria.

Però la família tenia un altre costum, després d'assistir a una vetllada teatral, tota la colla anava a berenar a Can Culleretes. Aquest mític restaurant, encara en funcionament avui en dia, feia les delícies de tota la família que en mig de xocolata, nata, crema i melindros acabaven la tarda. Però dissortadament aquestes diversions van tenir data de caducitat ja que l'avi va morir el 1921 d'un fulminant atac de cor quan tenia 54 anys i el més petit dels seus fills només 6.

Anna Mª Mora

L'ÀVIA ANTÒNIA

Antònia Salvador Cardona

Les terres del Baix Maestrat són ermes i eixutes només endolcides per mil·lenàries oliveres, ametllers i garrofers de troncs sinuosos. L'àvia Antònia era menuda, forta i una mica eixuta com la terra on va néixer el 1884 a Cervera del Maestre. Era la gran de quatre germans i la vida no li va ser fàcil, ja que des de molt petita va haver de treballar ajudant la família en les feines del camp. L'economia domèstica era molt escassa i l'oli, les ametlles i el vi eren l'única font d'ingressos per subsistir. Una sobtada malaltia del pare, encara jove, el va deixar impossibilitat i des de dalt del matxo els dirigia i ensenyava com havien de fer les collites.

Tinc una imatge d'ella molt peculiar. A la galeria de casa jo m'asseia al seu costat i li demanava que m'expliqués històries de quan era petita. Sent una nena de ciutat m'agradaven molt aquelles escenes rurals. M'explicava com collien les olives colpejant amb un pal llarg la capçana de les oliveres per fe-les caure a terra sobre les teles de sac que posaven al voltant del tronc. Sempre recordava el fred que passaven els dies de la collita i si plovia havien d'aixoplugar-se en les barraques dels camps perquè la situació del poble, dalt d'un turó, envoltat per una profunda rambla feia impossible creuar-la quan baixava plena d'aigua de banda a banda.

No entenia gaire quan m'explicava històries de carlins i com la seva mare, la besàvia Rosa, portava els missatges d'un poble a un altre junt amb els queviures. Amb els anys he aprés que el Maestrat va ser una zona importantíssima en aquelles lluites on des del 1833 fins el 1876 es van mantenir en tres períodes diferenciats les guerres carlines. En el primer període que va durar 7 anys les lluites entre els partidaris del pretendent  del tron d'Espanya Carlos V contra els exèrcits del govern lliberal de la regent Maria Cristina i posteriorment de la reina Isabel II, Morella sempre va ser una dels reductes més importants. Un jove militar simpatitzant amb aquesta causa, Ramón Cabrera, la va recolzar adherint-se al bàndol carlí i amb els anys esdevindria un dels seus cabdills més destacats. 

El segon període va durar també 7 anys, passant a ser el pretendent Carlos VI que, davant la impossibilitat de casar-lo amb la reina Isabel II, iniciaria la segona guerra carlina coneguda com la guerra dels "Matiners" tenint una especial incidència a Catalunya.


El tercer període coincidí amb la revolució "La Gloriosa" i el nomenament del nou rei Amadeo I de Savoia i la posterior proclamació de la Primera República. En aquells anys tan convulsos els carlins amb un nou pretendent Carlos VII van tenir molts partidaris a València, Catalunya i el Nord d'Espanya, fins que definitivament el 1876 es signà la pau amb el reconeixement del nou rei d'Espanya Alfonso XII. En les tres etapes d'aquesta guerra el General Cabrera va ser un dels militars més rellevants rebent el títol popular del "Tigre del Maestrat".


I tornant a la família, l'àvia no va tenir oportunitat d'aprendre de lletra, com deia ella, però era una dona decidida i quan va tenir vint anys va venir a Barcelona en busca d'una vida millor. Ajudada per uns parents va trobar feina de minyona i es va adaptar fàcilment als aires de la gran ciutat en expansió de principis del segle XX. 

Anna Mª Mora

L'AVI ESTEVE

Esteve Mora Olivé va néixer a Barcelona l'any 1866. Era el petit de cinc germans i va tenir una infantesa difícil, ja que els seus pares van morir de còlera en una de les diverses epidèmies que va patir la ciutat en el decurs del segle XIX. Els parents més propers es van fer càrrec del negoci familiar, una sastreria de teatre, però es van desentendre dels cinc germans que de molt joves van haver de valdre's per si mateixos. Sortosament l'avi es va quedar amb el seu germà gran fins que va tenir edat de treballar. Un exemple de les mancances que va patir l'avi va ser que no va poder aprendre a llegir i escriure correctament fins que va fer el soldat.

En el segle XIX Barcelona era una ciutat insalubre que va patir quatre epidèmies de còlera, nombroses de febre groga i d'altres malalties infeccioses. Diversos factors infuïren en aquesta circumstància ja que, a part de ser un port de mar, el desenvolupament industrial, amb la proliferació de fàbriques i tallers, van provocar una elevada densitat de població que vivia en habitatges deficients dins de les muralles que encerclaven la ciutat i que contribuïen a agreujar la massificació. En aquell moment només dos hospitals donaven servei de forma regular a tota la ciutat: l'Hospital de la Santa Creu, dins de les muralles i la Casa de Sanitat (actual Hospital del Mar). Aquest últim es trobava fora de les muralles entre el Portal de Mar i la platja i era des del segle XIV on es retenien els malalts que arribaven a Barcelona en vaixell.

Casa de Sanitat

Ja a principis de segle les autoritats sanitàries havien recomanat l'enderrocament de les muralles per resoldre en part aquest problema i també per poder expandir-se econòmicament. Però no va ser fins el 1868, que sent alcalde Rius i Taulet, es van  començar a enderrocar. Ildefons Cerdà també va tenir molt a veure amb aquest canvi ja que havia fet diversos plans per convertir Barcelona en una ciutat moderna on l'aire i el sol entrés pels seus carrers i la població visqués en habitatges salubres i més espaisos. En part ho va aconseguir i l'Eixample, el nou traçat de la ciutat fora muralles, va ser modèlic i encara avui ho és.

Enderroc de la muralla al Baluard de Tallers

Malgrat totes les vicissituts viscudes, l'avi va ser un home del seu temps que amb empenta i esforç va aconseguir, en aquella Barcelona en expansió, tenir un treball important i formar una nombrosa família.

Anna Mª Mora

INTRODUCCIÓ

Em sento com amb la síndrome del paper en blanc, perquè és la primera vegada que em trobo davant de la responsabilitat de confeccionar un blog personal. Qui m'ho anava a dir que jo també entraria en aquest món tan nou i que en pocs anys ens ha esdevingut familiar i quotidià.

La idea del blog m'ha fet gràcia perquè a part d'aprendre la part tècnica em servirà, a causa del tema que he triat, per fer un recull de vivències familiars recordant allò que explicaven a casa, especialment els avis, i alhora ho situaré amb els esdeveniments històrics, petits o grans, que van succeir a cada moment. Serà com una petita lliçó d'història adaptada i comparada amb la família.

Se'm planteja una feixuga tasca de recerca perquè disposo de molt poca documentació i encara no tinc gaire clar on hauré de buscar-la, però espero sortir-me'n.

L'altre punt important és que el contingut d'aquest blog pugui interessar a les persones que el llegeixin i que els aporti curiositats i anècdotes que potser van ser comunes a altres famílies. Posaré tot l'interès i confio en aconseguir-ho.

   Anna Mª Mora