CAMUFLATGE

Rafel Mora Salvador

Rafael Mora Salvador va néixer a Barcelona el 1910. Quan tenia deu anys va quedar orfe de pare, fet que sens dubte va canviar el seu destí. Des de molt petit va mostrat una gran habilitat i afecció per la pintura i el dibuix i als catorze anys va entrar a treballar d'aprenent al taller d'escenografía Batlle-Amigó on va aprendre l'ofici. Aquests escenògrafs eren molt valorats ja que habitualment feien els decorats pels teatres de més renom de la ciutat. Pocs anys més tard va estudiar tècniques pictòriques i perspectiva a l'Escola de la Llotja de Barcelona on va completar la seva formació.

Quan va esclatar la Guerra Civil a Barcelona es va continuar l'activitat teatral i tot i la colectivització dels tallers d'escenografia i dels teatres, aquests van seguir treballant a bon ritme.



El 1937 el colectiu d'escenògrafs de Barcelona es va posar, a través de la Generalitat, a disposició del Ministerio de la Guerra per prendre part de forma activa en les activitats de guerra. El paper que se'ls va assignar va ser el d'encarregar-se del camuflatge de fàbriques i edificis estratègics perquè des de l'aire no fossin identificats pels avions espies. Van ser destinats perquè portessin a terme les accions de camuflatge a la zona de València on s'havien traslladat fàbriques de tot tipus, davant l'avanç de l'exèrcit rebel. 

El govern de la República va crear aquesta Brigada aprofitant el reglament del cos civil de carrabiners, ja que les tasques encomanades no eren propiament militars, encara que vestien un uniforme similar i es regien per una estructura que ho podia fer pensar.

El Rafel, el meu pare, va ser nomenat caporal primer responsable directe del camuflatge
de llocs estratègics que podien ser diana per a l'enemic. Tenia a les seves ordres una vintena d'homes entre escenògrafs, pintors i fusters i amb teles i xarxes que tenyien i pintaven imitant els colors de l'entorn i afegint  cartró, fustes i altres elements feien desaparèixer tot rastre del volum i de l'ombra dels edificis que calia amagar

La primera missió va consistir en camuflar a dos quilòmetres de Castelló un grup de cellers on s'havia traslladat, des de Madrid amb tot el seu personal, la Fàbrica de la Moneda y Timbre i on es produïen diariament monedes, bitllets i segells. La Brigada no hi podia entrar, treballava a l'exterior i a nivell de terra havien de preveure quin seria el resultat de la seva feina vista des de l'aire.

La segona operació va ser a Nàquera on s'havia de camuflar un xalet, al mig del bosc. Era el xalet on Juan Negrin, el cap del govern republicà, es retirava a descansar i on solia arribar ben entrada la nit i hi reposava unes poques hores.

Poc després , el pare, va rebre l'ordre d'una missió de molta més envergadura, per la qual van caldre el doble d'homes. Li van manar que traslladés el centre de carrabiners número 10 a la localitat d'Alberic on hi havia una important fàbrica d'armament que era imprescindible que no fos localitzada, ja que en ella es fabricava el subfusell anomenat "Naranjero", com els arbres tarongers de l'entorn de la fàbrica, i que era l'arma més comuna utilitzada per l'exèrcit republicà. 

Alberic era una petita població agrícola on es conreava arròs i tarongers i s'hi van estar fins al final de la guerra. Vivien en les típiques barraques valencianes enmig dels camps de tarongers i malgrat les moltes privacions del moment, el pare sempre comentava que mai havia tornat a menjar taronges tan bones com aquelles que menjava collides de l'arbre. 

Alberic - tarongers

La major part dels dirigents de la fàbrica eren engeniers i mecànics bascos i a Alberic es va agrupar una important població de persones provinents d'Euskadi, ja que molts familiars també s'hi havien retrobat. Davant l'imminent desfeta del bàndol republicà els dirigents de la fàbrica van desballestar el que van poder i van marxar emportant-se tota la documentació compromesa abans de què arribessin les forces "nacionals". El caporal Mora va ser la persona que es van quedar amb major graduació i a qui se li va encomanar lliurar la fàbrica als guanyadors. Incomprensiblement ni ell ni els seus homes van patir cap represàlia, aconseguint fugir cap a Barcelona després d'un accidentadíssim viatge de retorn

A Alberic el Rafel havia conegut l'Esperança, que treballava a les oficines de la fàbrica, i malgrat l'incertesa del moment es van enamorar. De seguida es van entendre molt bé i després d'un complicat festeig finalment es van casar el 1944. L'Esperança va ser la meva mare.

Anna Mª Mora