TALLER D'ESCENOGRAFIA

L'escenografia és un ofici molt antic tant com el mateix teatre i que es remunta fins l'antiga Grècia. Consisteix en la sèrie d'elements que s'afegeixen a un espai teatral per reproduir un ambient o crear un clima i poden ser decoracions pintades, el mobiliari o l'attrezzo. 

L'escengrafia catalana sempre ha tingut un gran prestigi i en els seus orígens al segle XIX es va inspirar en l'escola italiana i francesa, assolint posteriorment un estil propi amb figures importants com els germans Tramulles i Carreras, Bonaventura Planella, Pere Valls, Francesc Soler i Rovirosa, Maurici Vilumara, que introduí els nous corrents d'escenografia realista, Oleguer Junyent, Salvador Alarma, Joan Morales, Emili Amigó, Ramon Batlle Gordó i Josep Mestres Cabanes. A mitjans del segle XX es va produir una especialització en l'art escenogràfic en la introducció de tècniques més modernes i nous noms es van afegir com: Asensi, Bartolí, Isidor Bea, Rafael Mora, Muntanyola, Fabià Puigserver, Antoni Vallvé i Isidre Prunés entre d'altres.

Decorat de Fabià Puigserber

Rafael Mora Salvadó, el pare, va entrar d'aprenent, quan tenia catorze anys, al taller d'escenografia Batlle-Amigó on va aprendre l'ofici i que va completar amb els estudis de perspectiva i pintura a la Llotja de Barcelona. Tota la seva vida va fer aquesta feina, en diferents tallers d'escenografia, fins que es va jubilar. Era una feina que l'apassionava i que feia amb una gran professionalitat, sentit de la perspectiva i un domini molt gran de la pintura. Va treballar per a tots els teatres de Barcelona i molts d'arreu de Catalunya. Les companyies teatrals acostumaven a encarregar els seus propis decorats, però els tallers d'escenografia tenien un fons de decorats de lloguer de les obres més comunes i que sovint llogaven a les companyies més modestes i sobretot a les de teatre d'afeccionats.

Taller Germans Salvador al carrer Carretes

Tinc un record molt viu dels petits teatrets que el pare feia,en algunes ocasions, com a prèvia dels decorats definitius, sobretot si es tractava d'un encàrrec molt important, així com dels esbossos que feia dels decorats. Quan anava al taller, al carrer Carretes, em cridava molt l'atenció aquell espai tan gran i de la manera com pintaven els decorats al terra, sobre tela o paper, on primer havien dibuixat i després amb uns pinzells llargs sucaven en els pots de pintura feta amb cola de conill i pigments i que tenien sempre molt ben posats en una mena de gran paleta sobre rodes. 

Imatges taller Méscola

El Rafael havia fet diversos decorats pel Gran Teatre del Liceu i donades les gran dimensions que tenien, els pintava en el taller d'escenografia que hi havia en el mateix teatre. Jo hi havia estat algunes vegades i recordo molt vivament que en ocasió del muntatge dels decorats de l'òpera Parsifal de Wagner, vaig estar dins l'escenari que em va semblar immens, però l'anècdota que tinc molt present és que el cap dels tramoistes  em va fer sortir per una porta que donava al prosceni i situada davant del gran teló van encendre durant un parell de minuts tots els llums de la gran sala. Quina impressió! Aquell dia em vaig prometre que m'agradaria seure en aquella meravellosa sala. Al cap d'uns quants anys ho vaig aconseguir. 

Anna Mª Mora