LA VAGA DELS TRAMVIES

Als inicis dels anys 50 la població de Catalunya i de tota Espanya vivia, en plena postguerra, en unes condicions molt precàries. Només uns pocs gaudien de l'opulència. Eren les classes benestants que col·laboraven amb les autoritats del règim en la reconstrucció del país, afavorint els seus negocis i empreses.

Tramvia de l'època

L'ordre del Consejo de Ministros d'incrementar a Barcelona en 20 cèntims el preu del bitllet del tramvia, passant de 50 a 70 cèntims, va ser el detonant de la vaga de tramvies, mentre que a Madrid el preu es mantenia en 40 cèntims. Els ciutadans van iniciar un boicot a aquest transport públic l'1 de març de 1951 en resposta a aquest increment que va tenir una durada de més de dues setmanes arribant fins la vaga general del 12 de març. Els barcelonins, de forma massiva, van donar un total recolzament a la convocatòria de boicot als tramvies anant a treballar a peu. Fins i tot es van negar a agafar el tramvia a la sortida d'un partit de futbol celebrat aquell diumenge al camp de les Corts, tot i que plovia moltíssim.

 Es va dir que darrera d'aquest fets apart de l'oposició sindical, majoritàriament llibertària, membres de la falange local, en desacord amb el governador civil Eduardo Baeza Alegria, també l'havien propiciat. Davant de la durada d'aquests fets i de nombroses manifestacions, el governador civil, junt amb l'alcalde de la ciutat, van ser cessats per Franco i el nou governador civil, Felipe Acedo Colunga, va portar forces de la Guardia Civil de fora de Catalunya, emprenent una duríssima repressió amb diversos morts i molts ferits acabant d'aquesta manera les manifestacions ciutadanes i finalment deixant sense efecte la pujada del preu del bitllet.

D'ençà de la Guerra Civil, aquesta va ser la primera manifestació ciutadana en contra del govern sent seguit poc després per aldarulls a València, Madrid i altres ciutats espanyoles. La Barcelona obrera, rebel i llibertària, va tornar a les portades de la premsa internacional on va tenir un gran ressò.

Joan Brossa en el seu llibre Poemes entre el zero i la terra (1951) va dedicar a la vaga aquesta poesia:

12 DE MARÇ DE 1951, A LES 11 DEL MATÍ

La intentona logró un éxito inicial...
De la premsa.

La manifestació bolca
i crema un tramvia.
Reapareixen impresos
i proclames per Barcelona.

Baixa
una manifestació que clama sense parar.
Els comerços tanquen. Sí,
a baix els feixistes!

La policia és apedregada.
Llancen per les finestres del Govern Civil
draps impregnats de benzina. 
Es forma una altra manifestació. Marxen homes pel carrer.
Han cessat les explosions.

A la dreta, l'impacte d'una bomba.

Jo només tenia 7 anys, però recordo que a casa en van parlar molt, ja que el pare es va afegir al boicot i anava a peu a la feina emportant-se el dinar per fer només dos viatges, perquè treballava a Gràcia i des de casa, a Hostafrancs, el trajecte era força llarg. Feia part del camí per una nova avinguda que s'estava construint entre el carrer Tarragona i l'avinguda Diagonal, la que esdevindria l'avinguda Josep Tarradelles i per aquest traçat el recorregut era bastant més curt. Potser perquè vaig sentir parlar molt, però em sembla tenir una vague imatge de què en el meu trajecte fins l'escola veia com els tramvies circulaven buits i pel carrer hi anava caminant més gent de l'habitual.

Anna Mª Mora