Esteve Mora Olivé va néixer a Barcelona l'any 1866. Era el petit de cinc germans i va tenir una infantesa difícil, ja que els seus pares van morir de còlera en una de les diverses epidèmies que va patir la ciutat en el decurs del segle XIX. Els parents més propers es van fer càrrec del negoci familiar, una sastreria de teatre, però es van desentendre dels cinc germans que de molt joves van haver de valdre's per si mateixos. Sortosament l'avi es va quedar amb el seu germà gran fins que va tenir edat de treballar. Un exemple de les mancances que va patir l'avi va ser que no va poder aprendre a llegir i escriure correctament fins que va fer el soldat.
En el segle XIX Barcelona era una ciutat insalubre que va patir quatre epidèmies de còlera, nombroses de febre groga i d'altres malalties infeccioses. Diversos factors infuïren en aquesta circumstància ja que, a part de ser un port de mar, el desenvolupament industrial, amb la proliferació de fàbriques i tallers, van provocar una elevada densitat de població que vivia en habitatges deficients dins de les muralles que encerclaven la ciutat i que contribuïen a agreujar la massificació. En aquell moment només dos hospitals donaven servei de forma regular a tota la ciutat: l'Hospital de la Santa Creu, dins de les muralles i la Casa de Sanitat (actual Hospital del Mar). Aquest últim es trobava fora de les muralles entre el Portal de Mar i la platja i era des del segle XIV on es retenien els malalts que arribaven a Barcelona en vaixell.
Ja a principis de segle les autoritats sanitàries havien recomanat l'enderrocament de les muralles per resoldre en part aquest problema i també per poder expandir-se econòmicament. Però no va ser fins el 1868, que sent alcalde Rius i Taulet, es van començar a enderrocar. Ildefons Cerdà també va tenir molt a veure amb aquest canvi ja que havia fet diversos plans per convertir Barcelona en una ciutat moderna on l'aire i el sol entrés pels seus carrers i la població visqués en habitatges salubres i més espaisos. En part ho va aconseguir i l'Eixample, el nou traçat de la ciutat fora muralles, va ser modèlic i encara avui ho és.
 |
| Casa de Sanitat |
Ja a principis de segle les autoritats sanitàries havien recomanat l'enderrocament de les muralles per resoldre en part aquest problema i també per poder expandir-se econòmicament. Però no va ser fins el 1868, que sent alcalde Rius i Taulet, es van començar a enderrocar. Ildefons Cerdà també va tenir molt a veure amb aquest canvi ja que havia fet diversos plans per convertir Barcelona en una ciutat moderna on l'aire i el sol entrés pels seus carrers i la població visqués en habitatges salubres i més espaisos. En part ho va aconseguir i l'Eixample, el nou traçat de la ciutat fora muralles, va ser modèlic i encara avui ho és.
 |
| Enderroc de la muralla al Baluard de Tallers |
Malgrat totes les vicissituts viscudes, l'avi va ser un home del seu temps que amb empenta i esforç va aconseguir, en aquella Barcelona en expansió, tenir un treball important i formar una nombrosa família.
Anna Mª Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada