diumenge, 24 de novembre del 2013

ELS AVIS

L'Esteve i l'Antònia es van casar el 1909. Es portaven divuit anys i l'avi feia poc que s'havia quedat vidu amb sis fills. El seu va ser un casament de conveniència, com molts en aquella època, però malgrat això van ser feliços.

L'avi Esteve era un home molt treballador i amb visió de futur que va treure endavant la seva nombrosa família, que es va veure augmentada amb tres fills més del segon matrimoni.Tenia una molt bona feina a la Companyia Naviliera Condeminas, que a principis del segle XX era una de les més importants del país i que feia el transport en vaixells per tota la Mediterrània. Tant és així, que es va anar adaptant als nous temps i avui en dia encara existeix.
La gran expansió d'aquesta empresa va propiciar la construcció el 1915 d'un nou edifici al passeig Colon colindant amb el que ja tenia al carrer de la Mercè. Aquest edifici, obra de Josep Pujol i Brull, ha passat a la història com Can Condeminas i és un model d'arquirectura modernista on es troben tots els elements propis d'aquest estil com: vidrieres, sostres de fusta, ferros forjats, ornaments de façana, etc.

Per tradició familiar la nissaga dels Mora era molt afeccionada al teatre i especialment a la sarsuela. Hi assistien amb regularitat a les estrenes i representacions d'aquest gènere molt de moda a finals del segle XIX i les primeres dècades del segle XX.



En aquells anys Barcelona era un bullici de teatres diferenciats pels estils teatrals i de públic segons la seva ubicació. Al centre de la ciutat en teatres com el Tívoli i el Novetats es representaven comèdies dramàtiques per al públic més burgès i al Paral·lel, on el públic era molt més popular, l'oferta era molt àmplia ja que va arribar a haver-hi fins més d'una desena de teatres, on s'hi podien veure des de melodrames i vodevils al Gran Teatre Español, sainets, revista i mussic-hall a l'Apolo i al Molino entre d'altres i operetes i sarsueles preferentment al Teatre Victòria.




Però la família tenia un altre costum, després d'assistir a una vetllada teatral, tota la colla anava a berenar a Can Culleretes. Aquest mític restaurant, encara en funcionament avui en dia, feia les delícies de tota la família que en mig de xocolata, nata, crema i melindros acabaven la tarda. Però dissortadament aquestes diversions van tenir data de caducitat ja que l'avi va morir el 1921 d'un fulminant atac de cor quan tenia 54 anys i el més petit dels seus fills només 6.



Anna Mª Mora

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada